Verdures, tacos i caguerots
“Si com parles,
filares...
mai et faltarien
sinaues”
La mercaderia que vaig a
mostrar-vos hui exposar-la a la llum pública, descarada i arriscà de l’aparador
de la revisteta és variada i abuntadíssima. Variada perquè són distintes rames
i seria lo més encertat recollir-les i relacionar-ho de manera total i
organitzada, degut al seu interès viu i real i manifestació de les nostres
persones.
La mercaderia són una
tira de frases fetes o mots que ens estalvien montons de paraules en moltes
ocasions. Sovint actuen de medecina i fins i tot alguns metges aconsellen l’ús.
Un llibre valencià li posava un nom a aquestes frases fetes i paraules
tòpiques: CAGUEROTS, que és paraula fresca i exuberant.
I a més, me consta de
versió directa i certa que en la Sorbona (universitat de París) se gasten les
nostres paraulotes valencianes o tacos, algunes d’elles, i no m’estranya,
perquè fan més sonoritat i música que la mateixa Filharmònica de Berlín i el
seu senyor mestre en Karajan.
Desencalaixonem el bou i
que comence ja el desfile... però no tireu massa escopinyades o xapes com feien
abans els xiquets a cada ocasió que ens sentíem una paraula lletja, que seria
massa.
- Sapiència ancestral
heretada i transmesa hui pels nostres majors:
Ja t’han vist vindre! (després d’una enganyifa fot un
poc)
Toca’t allò que fa riure!, o, toca’t l’anguila.
Mira que n’hi ha de calent!, o, de bollit!
Mira que eres tomata!
Mira
que la tindràs grossa!, o, mira que els criaràs grossos!, tens la figa com un
cabàs!, cara de figa!, o, de sisó! Figa molla!, o, mústia o de neu.
Mira
que té collons la cosa! Tens els collons a tires! És a dir: que li pengen. O el
clàssic i quasi piadós: cara – collons!
A
re-ou! Ai quin pançó! Morros dedica!
Collí
i torrons!, són intents frustats o estrenyits.
Un
fred més que Polar: fa un fred que caga tomates!
Tu
quin compte portes? Així te desunflen el baló a les quatre o a les cinc del
matí quan tornes a casa!
Ma
que té raó! Açò els ho diuen els xicots empollons, bobos o de mata borda.
Castanyà
al canto o al tall! La tens preparà quan té ous: Nelet, que tastaràs la
moixama!
Estic
més cansat que una tonyina!, que ja és estar cansat, ja.
Hui
té la castanya forta!, o , de figa agra! Estic més fart de tu que Mahoma de la
cansalà!
Eres
capaç de marejar el sol a migdia! Aquestes advertències són per als xiquets que
semblen borinots als cristalls; i em pareix que són tots.
Roder!
Cicatero roín! Desficiat! Destrellat! Desahogà! Cófia! Cordons! (que és
camuflar mal camuflat). La figa la mona! Ta tia la coixa!
-
La gent se sol cagar en Dénia, Soria, Judes, la Sota de bastos, l’ombra del
dimoni coix, en Sos i la figa del retor de Nàquera (mira per on).
La
gent solta també: Alelat, fava, favanucs i el garrut.
Fill
de puta! La figa ta tia cola o va a escola?
-
La llengua dels xiquets: res t’importa i merda! Gilipolla! Pollastre,
botifarra! Una miel!
Mentira!
Agarra
un cagalló i estira!
Pa
tu i pa ta tia Maria! I el que sobre pa migdia!
Una
merda!
Pa
tu que la boca més tendra!
Abans
cantàvem, semitonant-la, aquesta copla:
“Res
t’importa, cara torta,
que
ta mare està torta.
Raere
de la teua porta
hi
ha una auela morta
i
raere del teu postic
un
auelo podrit”.
I una cosa que acaba
així: tu te gites en terra i jo en el llit.
Deveres? Com si menjares peres i les cagares senceres.
Tota
la veritat del cel i de la terra! O: ni
engaño a Dios ni a la Virgen.
Serà cosa d’anar acabant
ja:
La
gent moderna, de papà o pigis o xaxis, nomenen un montó: el rollo, t’has pasao, a tope, tio! De putíssima mare, tio! Demassieu! És massa! La figa ta tia fa carajillos?
To
major: me cague en la mare que t’ha parit! O també, en la Crístina puta o
Marinera (amb l’accent a la primera, que sona molt millor) o la Puta Adela o
les putes del Grau.
RES TE TORBE, RES
T’ESPANTE! Va dir no sé qui i, també, perquè: lo que som...! diuen que va dir u
mirant la calavera seca d’un burro finat.
I valga ja, i per a lo
que disposen...
El Greixero, nº2, 1978
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada