La caçadora

Una visita al bar, sempre resulta de profit. Floro volta les taules del bar i aporta noticies fresques. Tu no tens els matins lliures? Jo sovintege l’Audiència, als juís. Apunta’t.

Aquest matí, un que ha durat una hora. El jutge, el perjudicat, dos xavals acusats, una mare, la comparsa i el públic. Fan entrar al fotut. Jura?, jure.

Em furtaren una caçadora de pana la nit de Cap d’Any, dos xics amb navaixa a la porta d’una discoteca. Eixe és un d’ells. L’altre no sé qui és. L’acusat es declara innocent.

Fan entrar la mare de l’acusat. Jure. El meu fill em contà l’endemà de Cap d’Any que havia furtat una caçadora. Tenia por i el vaig tranquil·litzar: si falta fa anirem a contar-li –ho a la guàrdia civil. Ho solucionarem.

Seguidament fan entrar a declarar al propietari d’un bar: El xaval que acusen treballà aquella nit al meu bar, servint als que esperen ahí fora.

Desfilen alguns senyors i senyores que afirmen que soparen i es condecoraren amb antifaços, serpentines i confetis i que el xic els serví.

Coincideix l’hora del sopar i del robatori però cada rellotge pot dur hora diferent; El jutge s’ha empatxat de testimoniatges i retarda el veredicte. La defensa el reclama en l’acte.

Aquest tribunal el proclama lliure com un taxi; La comparsa aplaudix, s’abraça, insulta, boten cap al de la caçadora i la defensa que han desaparegut espavilant.

Els mobles del jutjat s’escapen de la fusta.

Pàgina anterior  ||  Index  || Pàgina següent